Resum Temporada 2010 - 2011

Bé he decidit eliminar les estrades de la temporada 2010- 2011 i començar de NOU, tan sols he deixa't l'última de 2010 per tenir un bon record...

La temporada 2011 ha estat moooooolt dura, plena de problemes físics i dificultats per tenir una continuitat. d'entrenaments, malgrat això no diré que hagi estat una mala temporada, perque he conegut gent meravellosa, he compartit moments genials amb gent del meu voltant i com no, haig d'agraïr a la Sandra que m'hagi donat suport per superar la meva lesió del peu, sense ella crec que tampoc haguès estat possible, a pesar que per ella tampoc ha estat una temporada gens normal....serà que aquesta no era la nostra!!!

GENER

Nomès começar l'any arrossegava un costipat i un lleu trencament de fibres al peu de la Sant Silvestre de Sant Cugat...uns antibiòtics fluixos van fer que un simple costipat es convertís en una perillosa Bronquitis que va durar 1 mes sencer...Això va significar estar tancat a casa a base d'antibiòtics, llegint i suant com un pollastre, fins que vaig aconseguir desfer-me d'ella l'última setmana de gener.
El balanç del gener va ser quasi res de bici, menys de natació i poca cosa de còrrer:  molt esperançador!!! jejejejejeje

FEBRER

Com diu la cançó començar és continuar un final....doncs el febrer va ser més de tornar a començar, de sentir que les cames no tiraven, d'haver engreixat 3 o 4 kilets per la puta cortisona que em vaig estar xutant i inhalant per arreglar-me...total que l'esfoç d'aquest febrer es va començar a veure uns mesos més endavant, pero segurament va ser mentalment un dels moments fotuts de la temporada, ja que vaig acabar el 2010 com una autèntica moto en bici i quan hi vaig tornar no tirava res de res!!!!!  : ((

MARÇ

La feina i l'esforç del mes anterior em va fer que resorgir de les meves cendres bronquitiques... i a finals de més em vaig animar a fer la primera competició de l'any:
DUATLÒ DE CARRETERA D'IGUALADA (27/03/2011)
Bastant bones sensacions en la cursa a peu i molt bones en la bici, ja que em costa molt menys recuperar la forma física en bici. Finalment content, malgrat que ens vam mullar, tenia esperançes que fos l'inici d'una temporada que havia començat força malament.

ABRIL

Les sensacions havien millorat molt, i ja quasi no recordava el gener, i pensava més en el Maig i en tornar a fer el 1/2 Ironman de Calella per desprès provar l'Ironman sencer a l'Octubre. Vaig correr les següents curses:

1a Pedalada BTT SERRALENCA (Sarral 10/04/2011)  35Km
Les sensacions no van ser dolentes, pero la bici em va putejar una mica, el disc es frenava i vaig haver de parar un parell de vegades. Així i tot el paissatge molt guapo, una cursa que no havia fet i l'organització brutal, ja que als pocs dies vaig rebre a casa un video amb un muntatge de la cursa. Simplement GENIAL, aquest any si no tinc res aquell dia repetiré!

CONTRARELLOTGE 226TT (226 Km de contrarellotge)
Aquesta ha estat la frikada de l'any, la Sandra me n'havia parlat i com ja em començava a trobar una mica bé doncs...que collons a tope! 226 Km amb la cabra amb tropecientos metres de desnivell i 8 hores damunt de la bici sense parar per res més que per menjar. Aquestes són les curses que fan afició!!!!!!

Sant Silvestre Sant Cugat del Vallès

Per acabar l'any s'havia de fer una mica d'esport!!!!!!! desprès de 4 dies costipat pensava que ja estava arreglat el costipat i al final em vaig animar a fer-la, malgrat no haver entrenat gens.

Vam quedar amb l'Albert Sardà allà mateix a Sant Cugat i la intenció era fer 40 minuts o si es podia baixar una mica de 40' doncs perfecte donat el costipat...i que collons, total era dia 31 o sigui que el temps era una mica el de menys...pero tots sabem que quan ens posem el dorsal se'ns gira el cervell!!!!!!

http://www.santsilvestre.com/

Una mica de fred abans de sortir, i sense escalfar massa ens vam col·locar per allà entre la marea de people que hi havia, ja que com hi havien premis en metàlic allí hi havia autèntiques bèsties de l'atletisme, entre ells alguns negrets que van sortir com un cohet nomès sentir el tret.

L'Albert i jo ens vam col·locar bastant al principi, la Sandra va ser més conservadora i se'n va anar una mica més enrera.

I sense pensar-ho gaire nomès sortir ja anava a 4' / km seguint un bon ritmillo i sentint-me realment bé, quan anava pel quilòmetre 5,5 i fent un temps que si apretava una mica podia arribar a baixar de 40'.....passat el pont i un parell de rampetes vaig començar a notar una petita molèstia al bessò esquerra, i als 500 metres PATAPAM!  una fiblada brutal que no em deixava ni arrepenjar el peu a terra...

Una microruptura fibrilar entre el Soli i el bessò esquerra...vaig parar per no acabar de trencar res i que fos pitjor del que podia ser, i amb una mica de ràbia vaig començar a caminar cap a l'arribada. Mentre tornava vaig veure passar a la Sandra i quan em va veure es va parar, ella tampoc es trobava massa bé i quan em va veure va tenir l'excusa perfecte per acompanyar-me a l'arribada...

Total que sembla que aquest 31 no era dia per còrrer...o potser era dia per còrrer un 5000 i fer un bon temps! Sempre es pot veure el got mig ple!

L'Albert si que va acabar, i prèvia passada pel pavellò de Sant Cugat per fer una dutxeta doncs vam posar THE END a l'any esportiu 2010, per començar un 2011 ple de reptes i somnis possibles.